Allunya’t, com s’allunya la marea
quan despulla lentament les roques del penya-segat
i, sense mirar enrere, Toni, deixa-la.
Escolta’ns bé i aprèn!
ningú mereix que et perdis tot el que t’estàs perdent.
Ja veuràs que quan s’inflin les veles
com un vell amic, el vent, t’acariciarà la pell
mentre a terra es va fonent tot el que et reté.
No sents les onades que et reclamen?
no veus que et guia el cel constel·lació a constel·lació?
Acosta’t a la barca, rema i deixa-la.
Tornaràs a sentir sal a les venes
i en llevar-te en algun port, qui sap,
potser et preguntaràs a quí pertany
el nom que decora el teu braç.
Creu-nos, Toni, l’aigua encara és fresca
i el sol segueix sortint cada matí a l’horitzó.
Serà més fàcil del que et penses, deixa-la.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Inventa’t un món nou i deixa-ho tot a terra
que, amb la vida, ja en tens prou.
Deixa-la, Toni, deixa-la!
Fes el favor d'estar content
que, per somriure fent-nos vells,
la vida és suficient.
Manel